És el nou disc de l’Orchestra Fireluche, un treball on el grup retorna als seus orígens instrumentals a través de la música d’envelat, els sons eteris i reverberants, les melodies vocals, l’èpica en minúscules i el rock’n’roll de butxaca; un disc igni, a estones delicat i tímid, però on hi batega amb força el coratge d’aquells petits herois que, dia a dia, desafien la gravetat.

A Colibrí en flames l’Orchestra Fireluche aposta de nou per les sonoritats instrumentals, passades, aquesta vegada, pel sedàs del productor anglès Morgan Caney, qui ha donat a l’àlbum un caràcter molt més ingràvid i fins a cert punt arriscat del que el grup ens tenia acostumats. Al disc s’hi fan més evidents que mai la presència de sons electrònics low-fi, les gravacions de camp i uns arranjaments que, en alguns casos, redibuixen profundament els temes respecte a com havien estat concebuts en un principi, donant-los una profunditat i una textura inèdites fins ara. Aquest fet, juntament amb l’ús constant de les veus dels músics tractades com un instrument més, a estones melòdic, a estones rítmic, la incorporació per primera vegada d'una guitarra elèctrica i l’energia i la vitalitat habituals del grup fan de Colibrí en flames un dels discos més sorprenents i complets de l’Orchestra Fireluche fins al moment.

Escolta el disc a Spotify